cel

étymologie

• du latin caelum

cel

• singulier : cel [sɛl]
• pluriel: cels [sɛls]

substantif masculin

1. géog. ciel
   • Pren-me'n axí com a l patró qu·en platga
     té sa gran nau e pens aver castell;
     vehent lo cel ésser molt clar e bell,
     creu fermament d'un·àncora ssats haja. (Ausiàs March, Pren-me'n axí com al patró qu·en platga)

vocabulaire

• núvol