trobador
- masculin singulier : trobador [tɾuβəˈðo] (or.), [tɾoβaˈðoɾ] (val.)
- féminin singulier : trobadora [tɾuβəˈðoɾə] (or.), [tɾoβaˈðoɾa] (val.)
- masculin pluriel: trobadors [tɾuβəˈðos] (or.), [tɾoβaˈðoɾs] (val.)
- féminin pluriel : trobadores [tɾuβəˈðoɾəs] (or.), [tɾoβaˈðoɾes] (val.)
substantif
- trouveur, découvreur → V. descobridor
- poés. troubadour → V. poeta
- Lexant a part l'estil dels trobadors
qui, per escalf, trespassen veritat,
e sostrahent mon voler affectat
perque no·m torb, diré·l que trob en vós.
Tot mon parlar als qui no us hauran vista
res no valrrà, car fe no y donaran,
e los vehents que dins vós no veuran,
en creur·a mi, llur arma serà trista. (Ausiàs March, Lexant a part l'estil dels trobadors)
- Lexant a part l'estil dels trobadors
- vocabulaire
- prononciations
- catalan central, baléare (hors majorquin) : [tɾuβəˈðo]
- majorquin : [tɾoβəˈðo]
- roussillonnais : [tɾuβəˈðu]
- nord-occidental : [tɾoβaˈðo]
- valencien : [tɾoβaˈðoɾ], [tɾoβaˈoɾ]